UN REFUGI DE BON MENJAR
Roig Robí es troba al punt d’on surten els grans restaurants

Diu Tàpies en la seva obra “L’art contra l’estètica” que l’artista ha d’anar buscant sempre nous mecanismes per anar superant el desgast natural que té l’expressió artística i anar situant d’acord amb els canvis que dóna l’esperit de cada època. I al mateix temps, els xinesos, que són molt savis, escriuen que perquè hi hagi canvis, mutacions, ha d’haver coses immutables, valors molt estables que hem de mantenir. Idees que es reflecteixen en les pintures que pengen de les parets de colors càlids del Roig Robí, que va idear amb gust mesurat Josep Crosas, i també a la coberta del menú amb una suggerent pintura que Tàpies va dedicar a Mercè Navarro, l’ànima i el cos d’aquest confortable restaurant.

Mercè va comprar un atrotinat local que amb il·lusió i valentia es va proposar convertir en restaurant. Ella, que des de petita havia gaudit amb els plats que preparava el seu pare i en què les verdures es feien poc, els greixos s’evitaven i els punts de cocció es mesuraven, es convertia en protagonista d’una nova història. I aquest conte es va iniciar el 1982, quan convergeixen la formació familiar amb les idees de la nova cuina que creen a finals dels 60 Bocuse, Girardet i altres, amb Arzak, Subijana i la basca, que s’apunten al carro el 1976 i conquisten la Península en un tres i no res.

Llavors apareix el Roig Robí, que en aquells moments es va convertir en el restaurant de cuina més actual i atractiva de Barcelona sobre aquests principis: cuina amb amor basada en bon producte, tracte familiar i proper i uns mètodes actuals de presentar els plats i de cuinar . Així van sorgir els púdings de verdures d’aquella època, la “esqueixada” amb textura de tomàquets, el pastís de arròs amb espardenyes, el lluç amb samfaina, el rap amb ceba confitada, el llom de porc amb calamars i salsa d’ametlles, el filet en pasta de full, i altres de reconegut èxit. Mercè és la que idea els plats, els consulta amb els seus dos fills, que l’ajuden a la sala, Imma i Joan, els proposa a l’equip de cuina de Ferran Balet i David Sansegundo, es discuteixen i s’incorporen a la carta.

S’ha optat per no entrar en el joc de la moderna cuina de fusió, creativa per obligació, però que en aquesta casa no se sent. Perquè aquest és un equip regit per la sinceritat i la creença en el que fa i en què la gent jove que incorpora, més gust amb la línia de la cuina, doncs, en el fons, ha escollit aquesta professió i no s’ha trobat amb ella, com abans passava. Tot això traspassa la cuina i impregna la sala. Espai que ha guanyat en amplitud sense perdre el seu encant domèstic tocat per un to de relaxació i benestar.

És un dels restaurants més agradables de la ciutat. Ara es presenta la carta d’hivern, plena de suggeriments, com el puré de patates (que sap a patates) amb formatge de cabra i làmines de tòfona, les gambes de Palamós amb cruixent de porros, el garrí, el senglar, la pularda farcida de pomes, foie i tòfona, el colomí rostit i les riques postres, noves i tradicionals com la suau crema catalana, el mató amb gelat de mel o el baba al rom. La carta de vins ofereix una suficient relació de DO amb els seus productes més representatius. No defuig les novetats, però no té vins estrangers, excepte els xampanys. Saborós pa acabat de fer. Els anys passen i ho fan amb glòria en aquest restaurant tranquil, on xerrar, pensar i gaudir d’una bona taula segueix sent el refugi de la gent amb gust.

RECOMANEM LA TERRASSA, petit pati interior que aporta molta llum al menjador i a les taules més properes, les millors a l’hivern. La tardor cobreix el terra de les fulles caigudes en una estampa de bellesa decadent ELS ARROSSOS. Mercè Navarro es va iniciar a casa amb els arrossos, el punt de cocció i de sabor bé coneix i domina. Excel·lent el de espardenyes i carxofes, els macarrons dels dilluns i els canalons de l’avi, quan n’hi ha

A POCS PASSOS DEL restaurant li esperen dos de les tres passejades carismàtiques de Barcelona: la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, on entre altres meravelles els aconsellem la casa Milà, amb les seves “golfes” gaudinianes i la casa Vinçon amb les seves encantadores ofertes (20 d’abril al 21 de maig)

La Vanguardia
10_01_2003

Text: 5 a taula