Joan Barril

1996

La tòfona és, de totes les coses que es mengen probablement la més misteriosa. És propietat del nans i els elfs i no es posa a l’abast de l’espècie humana sinó de l’olfacte prodigiós de gossos o de porcs. Potser per això aquest tubèrcul té tantes i tan intenses lectures. Els encenalls de tòfona són l’ombra que dóna claror a qualsevol plat.

Però aquest fruit de la terra i de l’arrel és de mena irreductible. Això vol dir que no es deixa vèncer per altres sabors de la cuina. La tòfona neix arran de terra, però un cop als fogons, mana i imposa la seva llei. Per això cal tenir la tòfona sempre en llibertat vigilada, evitant que aclapari les altres primeres matèries però facilitant-li les seves naturals ganes de lluir. En altres  paraules: la tòfona només es dignifica en els governs de coalició, allà on el petit és imprescindible perquè el gran l’encerti.

Durant el mes de Febrer el Roig Robi ha invitat la tòfona a la seva cuina. I la merce està segura que tant a la vida com al plat l’equilibri és la condició indispensable per poder gaudir a fons dels extrems. Aquest mes de la tòfona ens permetrà assaborir l’aventura de la concòrdia culinària amb la presència fascinant d’aquest intrigant producte.

Això només durant el febrer. El març, probablement, haurem de tastar alguna altra cosa. Potser nova, potser renovada.